STICB. Seminari de Teologia i Ciencies de Barcelona

Ha sortit el 6è volum de la nostra col·lecció "Teologia i ciències" de la Editorial Verbo Divino: En busca de la libertad: la emergencia del espíritu en el mundo natural, del teòleg i filòsof Philip Clayton.

El llibre serà presentat en públic a la Llibreria Claret (c/Roger de Llúria, 5, 08010. Barcelona) el pròxim 31 de maig a les 19:30h per: Manuel García Doncel, Francesc Badia Ortega, Josep M. Romero Baró, Joaquim Guerola Olivares, membres d'aquest seminari de Teologia i Ciències de Barcelona. 

Som veritablement lliures? Perquè experiències neurocientífiques avui clàssiques (Libet 1983) pretenen provar que les accions voluntàries que creiem lliures, es posen en marxa abans de fer-se conscients! Són aquestes experiències inqüestionables? (Contra-experiència de Trevena-Miller 2010.) Com podem però, argumentar científicament, filosòficament i teològicament la nostra "llibertat absoluta"? 

Martin J. Rees, un astrofísic teòric que les seves idees més profundes del cosmos han provocat preguntes vitals que parlen directament de les esperances més grans dels éssers humans i dels seus temors més profunds, ha guanyat el Premi Templeton. El premi, evaluat en £1,000,000 (uns 1.140.000 €), va ser anunciat el 6 d' abril des de The Royal Institution of Great Britain de Londres, i serà otorgat pel Príncep Phillip, el 1er de juny en el Buckingham Palace.

Rees, professor del Trinity College, posseeix un càrrec alt a la Universitat de Cambridge i va ser el president de la Royal Society, el càrrec més important dins de la ciència Britànica. Ha passat dècades investigant les implicacions del Big Bang, la naturalesa dels forats negres, estudiant els successos de l’anomenada “edat fosca” durant l’univers primitiu i també les misterioses explosions dels nuclis de les galàxies, conegudes com esclats de rajos gamma.

A més a més, les grans preguntes que formula (com per exemple, Com de gran és la realitat física?) estan donant noves formes a les consideracions filosòfiques i teològiques més crucials i peguen directament al nucli de la vida, fomentant el progrés espiritual.

El genetista i biòleg molecular Francisco J. Ayala, va rebre el premi Templeton per la seva vigorosa defensa del coneixement científic enfront de la intromissió de la religió, juntament amb la seva demanda d’un respecte mutu entre ambdues esferes.

Ayala, de 76 anys, és natural de Madrid, graduat a la Universitat de Salamanca i va continuar els seus estudis de doctorat a la Universitat de Columbia, així més tard va poder aconseguir la càtedra de Ciències Biològiques a la Universitat de California i Irvine i finalment obtenir la nacionalitat nord-americana. Va descubrir el mecanisme de reproducció de l’agent patogen de la malaltia de Chagas, donant lloc al desenvolupament d’una cura efectiva. És considerat una autoritat internacional en evolució molecular i genètica pel seu treball científic. Ha dedicat més de 30 anys a manifestar la diferència entre ciència i fe. Ha parlat sobre el mal que es fa a les dues quan se les barreja i se les confon. 

Bernard d’Espagnat és un físic i filòsof francès que es va doctorar en física a la Sorbona al 1950. Va ser un físic investigador en el Centre Nacional Francès d’ Investigació Científica, en el Fermi Natonal Accelerator Laboratory, a Chicago, en l’Institut Niels Bohr de Copenhague, i en el CERN, de Ginebra. En el 1959, d’Espagnat es va incorporar a la Universitat de París, on va ser professor, tant en el campus de París com  en el d’Orsay. El professor d’Espagnat va ser el director del Laboratoire de Physique théorique et particules élementaires, Orsay, de 1970 a 1987.

Les seves exploracions de la ciència de  les implicacions filosòfiques de la física quàntica han obert noves perspectives en la definició de la realitat i els límits potencials de la ciència coneguda.  Gran part de la seva feina és el que ell denomina “realitat velada”, un domini ocult encara lluny d’unificar el que es percep com temps, espai, matèria i energia. Quelcom que ha desafiat a la física quàntica.