Anunci sessió 6ª, octubre de 2017

 

Anunci sessió 5ª, setembre 2017

Premi Templeton 2017

 

                                                     

                          Alvin Plantinga, guardonat amb el Templeton

 

Aquest any 2017, ha estat concedit el prestigiós premi Templeton al filòsof americà Alvin Plantinga, un dels més importants filòsofs teistes del segle XX. Plantinga, que té actualment 84 anys, ha dedicat tota la seva vida acadèmica a la defensa del teisme. Aquest filòsof , de profundes conviccions cristianes, va nèixer a Ann Arbor (Michigan, Estats Units) en el si d'una família de calvinistes procedent d'Holanda. Va rebre formació al Calvin College (Grand Rapids, Michigan), on més tard exerciria durant quasi dues dècades com a professor de filosofia. Va estudiar un any també a Harvard i més tarda a Yale, on es va doctorar (1958).

Va començar com a professor titular a la Wayne State University (1958-1963), des d'on va passar al mencionat Calvin College (1963-1982), per acabar finalment a la Notre Dame University (1982-2002). Aquest itinerari docent va estar sempre guiat pel seu desig de ser un "filòsof cristià". Va marxar al Calvin College per desig de ser lleial amb les seves conviccions cristianes, i per aquesta mateixa raó, anà després a Notre Dame University, atès que el marc d'aquesta universitat catòlica li oferia més possibilitats de diàleg. Després de la seva jubilació, va retornar al Calvin College, on continuà impartint algunes lliçons com a professor emèrit.

Plantinga ha pres part en els principals debats que sosté la filosofia analítica de la religió i la teologia filosòfica contemporànea. En els seus primers escrits, va internvenir en la qüestió epistemològica de la significativitat del llenguatge religiós, rebutjant les pressumpicions epistemològiques del positivisme lògic. Més tard, va desenvolupar una versió modal de l'argument ontològic, de gran influència en l'ambit analític. Una altra preocupación constant ha estat defensar la racionalitat de la creença religiosa, cosa que el va conduir a desenvolupar una proposta coneguda com "epistemologia reformada". Aquesta epistemologia parteix d'una crítica a l'evidencialisme, al qual acusa d'ésser autoreferencialment contradictori i sosté que és racional sostenir algunes creences sense comptar amb evidències per a elles. Vinculat a aquesta epistemologia, desenvolupa una forta crítica de l'evolucionisme naturalista, junt amb una reinvindicació de l'argument del disseny. De gran importància és també la seva intervenció den el problema del mal i la "defensa basada en el lliure albir" proposta per l'autor. Altres temes que han generat discussió han estat la seva proposta d'una filosofia cristiana i les seves observacions sobre el pluralisme religiós. Com es pot observar, és molt difícil comprendre la filosofia de la religió contemporànea, si no es coneix el pensament d'Alvin Plantinga.

Els primers llibres en què participà, dels que tanmateix va ser-ne editor, es van centrar en estudis sobre religió i ètica (Faith and Philosophy, 1964) i en l'argument ontològic (The Ontological Argument, 1965). El primer assaig en solitari és God and Other Minds: A Study in the Rational Justification of Belief in God (1967), que conté el germen de les tesis epistemològiques que anirà desenvolupant al llarg de la seva vida. Sobre el problema del mal va publicar al 1974 God, Freedom and Evil. En aquest mateix any va publicar també un assaig de caràcter metafísic, The Nature of Necessity (1974), on desenvolupa una ontologia modal de tipus actualista. Al 1983 es publica una obra col.lectiva titulada Faith and Rationality: Reason and Belief in God, que fou una mena de manifest dels epistemòlegs reformats. Sobre aquest tema publicà finalment una trilogia centrada en el concepte de "garantia epistèmica" (Warrant and Proper Function al 1993, Warrant, The Current Debate al 1993, Warranted Christian Belief al 2000). Més recentment, ha tornat a exposar ordenadament el seu pensament a Knowledge of God (2008).

Plantinga és fermament partidari d'elaborar una "filosofia cristiana" i convida als filòsofs creients a tenir coratge i valentia per a expressar les pròpies visions de les coses. Per això, va promoure al 1978 la fundació de la "Societat de filosòfs cristians", de la que fou el primer president, i també la revista Faith and Philosohy, que obre amb una coneguda "Advertència als filòsofs cristians" (1984). La seva pretensió és desafiar l'actual panorama filosòfic, marcat per la increença, i tornar a pensar aquells temes que ens preocupen com a creients. Resulta de gran interès que, per tal de fer això, Plantinga utilitzi les mateixes armes dels "a-teòlegs" (defensors de la increença). Els seus arguments en favor del teisme i els seus anàlisis dels conceptes cristians els realitza amb les mateixes tècniques de la filosofia analítica i la lògica simbòlica, que abans foren usades per a desacreditar aquestes creences.

                                                                                                                                                                                     Mons.  Francesc Conesa

                                                                                                                                                                                             Bisbe de Menorca

 

Anunci sessió 4ª, juliol 2017

Anunci sessió 3ª curs 2017, juny de 2017